Cada dia el mateix. Ja s’apropa. Sento com va arribant. És com un brunzit d’abelles. Primer, quasi ni es percep, però en uns instants, la seva intensitat és ensordidora. Ja hi tornem a ser. Els pels se’m estarrufen i una escalfor em va pujant per l’esquena . Cada dia el mateix, des de fa més de 15 dies. Una rutina establerta, no imposada. Un sentiment a flor de pell compartit però no anunciat. Un codi fixat sense ser programat. Ningú pregunta, ningú es qüestiona. Tothom s’hi entrega. Són uns instants plens d’emocions contingudes. Ens hi volem sentir a prop i no en sabem millor manera. Cada dia el mateix. Com una orquestra improvisada, les campanes s’hi afegeixen amb solemnitat. Arrenco a aplaudir, com cada dia. Més d’un cop se´m neguen els ulls. Avui s’ha escapat una llagrimeta.
Pseudònim: UIA