Era el guardià del temps. Havia vist generacions senceres passar per davant dels seus ulls: amors amagats, increïbles esforços, meravelloses jugades, alegries culpables, amistats traïdes. També havia vist plors, enveja, odi, fúria, maquiavèl·lics plans, baralles… I tot això es repetia cada any , en un cicle que barrejava el Bé i el Mal, tan pur com l’aire. Tots els protagonistes canviaven, menys ell. Ell era el guardià del temps. Pensava en Pep, el conserge, mentre netejava el vòmit d’en Pau, l’alumne de tercer.
Pseudònim: Sísif