Recordo el soroll sec i metàl·lic. El teu xiscle i l’intent de frenada davant la tragèdia. Uns segons abans somrèiem despreocupadament. Tot es reduí a fatídics brams i mirades esgarrifoses. El moviment dels cossos lluitant contra l’imminent impacte. De sobte, el món s’aturà durant un curt i profund instant.
Les veus dels que observaven desde fora atemorits em despartaren. Veia el teu cos immòbil inclinat cap endavant. La teva cara pàl·lida, els ulls mirant-me dolorosament, la boca entreoberta i el teu braç reposant damunt les meves cuixes.
Desorientada vaig acaronar el teu rostre fred. Les llàgrimes m’ofegaven i un dolor extrem impedia acostar-me per abraçar-te. Jèiem juntes per darrer cop.
Pseudònim: Puntí