De sobte, es va tornar fràgil. El seu son ja no seria tan profund com abans, viuria en estat d’alerta. El seu cor s’havia eixamplat fins on mai s’hagués pogut imaginar i les seves prioritats havien canviat per sempre més. Mai havia estimat així, amb aquesta intensitat. El seu esperit de sacrifici i entrega augmentaven exponencialment en vers aquell petit ésser que feia unes hores no coneixia. El seu dolor seria seu, el seu patiment també. I tot plegat la va fer sentir-se fràgil. Tot començava a girar al voltant d’una nova vida que havia de cuidar, fer créixer, donar ales i deixar que un dia emprengués el seu propi vol. I aleshores va pensar que potser en algun moment, aquell ésser ja adult podria sentir aquesta mateixa fragilitat, malgrat que ella hagués intentat donar-li tota la fortalesa del món.
Pseudònim: Ales de papallona