Aquell cos es consumia lentament davant seu. Atén a tots els detalls de la combustió, gaudia de com el fum s’enlairava i per uns instants, prenia vida fent filigranes impossibles. Li agradava especialment el soroll de trencadís que feia la matèria inerta. Recordà el primer cop: tot just feia 15 anys. Aquella vegada no va haver-hi plaer, de fet va sentir fàstic, molt de fàstic. Una sensació que amb els anys havia oblidat, i això li permetia seguir sent el que era: un exterminador en sèrie. Abans d’acabar, va remenar el poc cafè que li quedava.
Demà ho deixo – va pensar, mentre apagava la seva cigarreta.
Pseudònim: elpetituluru