Estic al tren i no puc evitar escoltar les converses dels passatgers que m’envolten. Al meu costat tinc a dos joves que no paren d’explicar acudits com si estiguessin al Club de la Comèdia. Arribem a la parada de La Floresta i just quan s’obren les portes, un d’ells li diu a l’altre:
– Què fa un pallasso quan s’equivoca escrivint?
En el moment en què el noi es disposa a resoldre l’acudit, els dos es baixen i es tanquen les portes. De sobte, m’envaeix un sentiment de soledat quan, a través del vidre que ens separa, els veig riure sense parar. <<Jo també vull riure amb ells!>>, penso. Mentre el tren comença a moure’s, fixo la meva mirada en aquells joves que s’esfumen privant-me de la resposta. Mai la sabré.
Pseudònim: Bay-o