UN PIRATA EMPRESONAT

El pirata no troba la seva ombra. La busca, però no la pot veure. I no és culpa dels equinoccis ni dels solsticis. El Sol no té res a veure. Es tracta de la foscor. A dintre, la cambra és tan fosca que els ulls li fan pampallugues quan tracta d’obrir-los. Amb prou feines s’aixeca, té les cames esmorteïdes i beslluma una finestra petita. S’aboca per l’única obertura que té la cambra a l’aire i a la llum, i albira amb dolor l’horitzó.

Fa quatre dies que roman tancat. Arrossega a les espatlles la càrrega del seu pecat.

Amb dificultat torna a alçar el cap i d’una ullada, avista la nau que encara roman ancorada al port. El vaixell que li han prés. La seva Llibertat. Tan esquívola i fuginera. Es queda allí, palplantat, quiet, corprés. Embriac d’amor.

Pseudònim: MLL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *