Porto hores aquí i només veig parets. Davant, darrera, a l’esquerra i a la dreta. Quan aixeco el cap hi ha una llum groguenca que em cega. He provat totes les solucions, he anat en totes direccions, però no trobo la sortida.
Estic cada cop més cansat, ja no sé on anar. Noto que m’apago, que no puc més. Em costa avançar. S’ha acabat, he de parar, no he pogut sortir, i sembla que no ho podré fer.
Finalment em rendeixo, el bolígraf ja no té tinta, jo estic cansat, hauré de deixar aquest laberint per demà.
Pseudònim: TRI 41
Quan pares és precisament quan t’apareix clara la sortida.