Tots els éssers humans som només un sac de pell que tragina una barreja de sang, ossos i òrgans. Però aquest sac de pell sóc jo, i tu, i ell… tothom n’és un. Malauradament, aquest sac de pell és l’únic que posseïm amb els seus avantatges i inconvenients. Tanmateix, aquest sac de pell alberga un cor que genera uns sentiments més o menys nobles i un cervell on s’allotgen tots els records de la nostra existència. No sé pas si existirà l’ànima, però fins el darrer alè hem de romandre agraïts a aquest sac de pell tangiblement atrotinat, que tanta felicitat ens forneix durant anys i panys. I, sobretot, hem de tenir cura d’ell amb l’esperança de gaudir d’una vellesa digna, perquè de vida, com de sac de pell, només hi ha una i cal aprofitar-la bé.
Pseudònim: David van Beusekom