Com m’agrada viatjar amb tren! Pujo, m’assec ,agafo el llibre que sempre porto a la bossa i començo a llegir. Però malauradament no sóc capaç de llegir-ne més de tres planes seguides i això que ho intento ,no em feu dir ni com ni per què ,és distreure’m un moment mirant per la finestra i zas! el meu cap comença a barrinar … La història que llegia s’esvaeix i els meus pensaments comencen a aflorar. Són trenta minuts que donen per molt, per fer bons propòsits, per organitzar la resta del dia, per pensar en què faré el cap de setmana, fins i tot tinc temps de somiar, de somiar en aquells països que m’agradaria visitar, de somiar en quin tipus em convertiré, en quant bé faré…Bip,bip,bip Propera estació Sant Cugat.
Torno a la realitat, torno a tocar de peus a terra, he de baixar.
El somiatruites