Tinc el full davant meu, reposant sobre la taula, blanc, buit de vida.
Em col•loque a la cadira del meu escriptori, i inhale la fragor de menta que ara omple la meua habitació. Busque el meu llapis, d’entre molts, el que em ve de gust aquesta tarde . Agafe la goma del estoig i la pose al costat del full, preparat per a esborrar. Però avui no se que posar. No en tinc ni idea. No em ve al cap. Tanque els ulls. I de sobte… el cap se m’omple de l’escena que acabe de viure fa unes hores. Si, escriuré sobre això. Vull que aquest moment es quedi congelat per sempre.
I començe. He de trobar les paraules adequades, que m’ixen a borbollons. Però no, es igual. Ho escriuré tot, és igual si queda bé o no.
Ja està. He acabat. Ja te tinc congelada per sempre.
PSEUDÒNIM: BD48