Vaig aixecar la vista i tothom corria amunt i avall, cridant. Jo no podia fer res, estava immòbil, no em podia moure. Vaig intentar alçar la veu, ningú no em escoltava, vaig sentir-me invisible. Jo, que sempre els havia escoltat! De sobvte l’aigua va tocar la sola de les meves sabates, ningú se’n va adonar que jo era allí, quiet, esperant la seva ajuda. L’aigua ja m’arribava a la cintura i casi ofegat, vaig decidir tancar els ulls i esperar, en silenci, a que el mal somni acabés. Llavors la meva mare em va despertar. –Bon dia Pere!
PSEUDÒNIM: PERE