Com fer-se amic de un pobre

Aquest estiu  anava caminant per un carrer a prop de la Barceloneta quan de sobte, vaig tenir curiositat per una persona que estava demanant caritat. Era un home que demanava diners. Vem parlar una bona estona i hem va explicar que dormia al carrer, ja que el llocs que li havien ofert eran terriblement perillosos doncs la gent que compartia habitació era molt estranya. Em vaig apropar i  li vaig preguntar el seu nom. Ell va respondre: hem dic Albert i amb sorprén que un jove com tu es preocupi  per mi.

Li vaig preguntar si buscava feina i ell contestà que ningú li donava treball per la seva edat. Després de parlar una bona estona, ens vem fer amics i li vaig prometre que després del col·legit, li aniria cada dia a fer-li companyia fins que trobés una habitació  per dormir.

Pseudònim: Capità Vermell

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *