Fa ja uns quants anys que va pasar una cosa terrible en un poble
molt tranquil, on anaven a estiuejar els meus paresi jo.
Jo era petit, però recordo aquella aquella tragedia molt bé.
Un matí, es va trobar el cos d’una nena en el riu.
Aquella nena era molt bonica , rossa i amb uns ulls blaus com el cel, li deiem Bella. Aquell esdeveniment va sumir a la gent del poble en una gran tristessa, però també en una por terrible perque mai es va agafar al culpable.
Sempre es va sospitar d’un senyor que vivia en una casa apartada i molt gran.
Vivia sol i no es relacionava amb ningú.
Jo i els meus amics, a vegades ens acostaven a la casa per espiar el senyor solitari i sempre tenien la esperança d’averiguar alguna cosa, pero mai va ser així.
Pseudònim: Juan