Like a selfie

Estirat al llit. Intubat. Respiració artificial. Les seves venes duien un cabdal de medicació entrellaçada amb la seva sang. La infermera va entrar amb un somriure mentre li acostava la pastilla del migdia. Ell se la prengué, com ja era habitual, amb el got d’aigua. De nou es quedà sol a l’habitació. Amb les poques forces que sentia agafà el mòbil. El posà enlaire ben a prop de la cara i amb certa distància. Amb aquest selfie, de ben segur, obtindria força likes entre els seus seguidors de Facebook. De seguida el penjà a la xarxa i tot seguit li vingué la son. Ja no es va tornar a despertar. Passats dos dies, en el Monestir de Sant Cugat, se celebrava el seu funeral. I el seu taüt reposava rodejat de la més absoluta solitud. Només el mòbil, encara encès, restava acompanyant el cos mort mentre les alertes seguien sonant: like, like, like, like, like…

Raciocini