L’amor fet abús

Fou aquell acte el més cruel dels adéus. Esclafà el rostre al guix, fent-la caure a terra. Envoltada d’un bassal d’amor, no correspost, finalitzava la seva història. Anys d’afecte equívocs acabaren amb l’ànima de la mare a mans del pare. Les seves mans, envernissades de roig, foren la metàfora més absoluta d’aquella cruel història. Li tragué l’aire, fent-lo seu. Era l’amo del seu cos, sovint nu. Nit rere nit, la mare era sotmesa als desitjos del pare, signats a cops de blau, difuminats amb teles. L’havia mort, feia un temps, amb la repressió d’aquell amor. La mare no volgué lliurar-se’n i jo no vaig ser prou valent, si més no, covard, com fou el pare. El que començà com una història d’amor, es convertí en un delicte, seguit d’una ceguera de conformitat que impedí sortir a la mare, d’aquell pou d’abús.

PSEUDÒNIM: cavaller de lletres