Diu la llegenda que a un poblet, molt lluny d’on estem, anomenat Fender només s’escoltava musica clàssica. També n’hi havia d’altres pobles com el Cort a unes dues milles cap l’oest on s’escoltava musica indie, però en cap poble podia sonar una cançó pop. El poble de Fender era un poble molt tranquil on tota la gent es coneixia i es saludava tots el matins. Una tarda normal con pot ser un 2 de febrer la gent va escoltar un soroll molt estrany que ningú mai havia sentit. L’alcalde va fer trucar al responsable d’aquell soroll per preguntar-li que era aquell soroll tant estrany. El culpable era una guitarra de 16 anys que havia sigut influenciada pels seus amics de indie, ella tant innocent va respondre que era… pop! L’alcalde va castigar a la jove guitarra i a tota la seva família a compondre musica clàssica per la resta de la seva vida. El que l’alcalde no coneixia es que aquesta noia havia traspassat tot el seu ritme pop als altres nens. I des de aquell moment la família de les guitarres va fundar un nou poble anomenat…Jackson., el poblet del pop.
PSEUDÒNIM: LA DURFI