Notava com tot començava a donar voltes al meu voltant i em costava aguantar-me dreta. No sabia què m’estava passant, però segur que res de bo. Intuïa que no era l’única afectada. Al meu costat, dues companyes del grup es sentien marejades igual que jo, i vaig veure’n dues més ja al terra. Tenia l’estranya sensació d’estar repetint una escena viscuda abans. Ho intentava però no podia agafar-me enlloc, així que finalment vaig caure jo també. Em van seguir les altres. Llavors, des del fons de la pista, es va sentir un fort crit:
-Strike!
Pseudònim: Punt i seguit
M’ ha agradat molt aquest relat, és molt original