La jove corria desesperada, la qüestió era sortir d’aquell laberint de taules, esquivant- una per una. Va sortir de la biblioteca i girant a l’esquerra va continuar avançant per la carretera; deserta, com sempre, des que tot allò començà. Es girà per comprovar que seguia allí i, efectivament: sotjava la seva presa ferotgement alhora que aquesta voltejava el cap de nou i accelerava mentre s’endinsava a Central Park. L’indret s’enfosquia a mesura que es feia de nit. De sobte la nena relliscà i va caure al terra tot deixant anar un crit d’exasperació. Va encarar l’aguaitador sabent el poc temps que li quedava per viure, mentre aquest avançava a gran velocitat. Molts records van aparèixer a la seva ment, com si hagués recuperat la memòria; de quan tot era normal, però, de cop i volta, el món canvià per la seva culpa.
Pseudònim: Damn Johnny