Vinga, compra-li la rosa d’una vegada! Avui és Sant Jordi i a les dones boniques els agraden les roses. I ella és tan bonica…! Té la pell de porcellana i un bé de Déu de rinxols daurats que li cauen damunt les espatlles, i uns ullets blaus, tan nets i lluents… Vaja, t’estàs posant bavós, com diu la mare. És que ella no la coneix. Encara que ja saps el que dirà: “Segur que només vol els teus diners, i el pis, i fer-te anar com un ninot, com totes. Tu el que vols és deixar-me sola, babau!”. Ah, però aquesta és diferent, li agradarà a la mare. És dòcil, desinteressada, tranquil•la, mai una mala paraula. Sembla que per fi has trobat la dona de la teva vida, la que sempre et serà fidel. Ja has arribat on sempre t’espera: aquí la tens, amb el seu posat elegant, ben quieta a l’aparador. A veure si el maleït botiguer no et fa fora com cada dia i pots donar-li la rosa. Que avui és Sant Jordi!
Pseudònim: Strauss