Fa hores que intento dibuixar traços dignes de no ser esborrats, però la goma guanya la partida en cada línia que intento inventar. ¡ La creativitat m’ha abandonat ! No sé en què esbós la vaig perdre , no sé en quina hora silenciosa es va amagar de mi. Miro i torno a mirar aquesta pàgina en blanc desitjant que em parli d’aquell rostre desconegut, d’alguna mirada perduda en aquest buit, d’aquella somriure que desperti els meus sentits.
Res .
Torna li dic ; vull inventar- te, vull tornar-te traç, vull fer-te quadre, vull convertir-te en art, vull omplir amb tu aquest letàrgic abisme. Li parlo i té la gosadia de no contestar-me.
A on ets ? Creativitat, a on t’has anat? Ara mateix la goma d’esborrar és el meu pitjor enemic.
Pseudònim: Nuna