Tot i que no em trobo gaire malament m’haig d’asseure en una cadira. Sembla un mareig qualsevol però no m’he empal·lidit, només se’m ennuvola la vista. Al meu voltant veig rostres de preocupació i, de sobte, em trobo en un cotxe. No sé pas com he sortit de casa ni com he arribat fins al vehicle. Segueixen apareixent cares que em pregunten si em trobo bé. Els hi responc que sí, però noto com perdo força a les cames, braços i boca. Una llum potent i difuminada m’il·lumina directament als ulls, però no m’hi cega. Sóc en una sala on tot és blanc: parets, llit, la bata de l’home de la llum… Torno a pujar a un cotxe, però no és el d’abans. Vaig amb gent desconeguda que duen bata blanca i ressona una sirena. Em desperto en un llit d’hospital, entre rostres somrients. L’home de blanc és un metge que diu que he sobreviscut a un ictus.
Pseudònim: El renascut