La llum verda del semàfor fa estona que ens dona pas, però l’Ashraf està neguitós i no se n’adona. Ell es l’encarregat de portar-nos amb la família que va voler acollir-nos a casa seva quan fa uns mesos va esclatar la guerra i vàrem haver de deixar les nostres coses a corre-cuita. El trajecte ha estat llarg i molt dur, especialment per l’Akil i l’Alika que fa dies que no mengen calent i que han deixat de veure com un joc dormir a una tenda. Per quan l’Ashraf atura el cotxe i ens fa baixar els nervis ja fa estona que han aparegut. Una parella jove i nena rossa amb una cara riallera s’apropen caminant poc a poc i amb gest amable. L’Akil i l’Alika ràpidament es giren cap a mi per preguntar-me si son ells la nostre nova família. Els vull respondre però la nena riallera se m’avança i els diu en la nostra llengua “al’iikhwat tarhib“ (Benvinguts germans).
Pseudònim: Volpallerenc