Cal arreglar una placa solar. L’astronauta comprova el vestit d’ultra-protecció, el tub que el connecta a la nau i es posa el casc. Després d’obrir la comporta, observa un moment Júpiter i el Sol llunyà i fa un salt a l’espai interestel·lar. Però la nau, el casc, el vestit, les estrelles, tot ha desaparegut. Sura en un buit diferent, fosc i dens. Ja no controla el cos, només li queda la consciència de si mateix i de l’esforç que fa per impulsar els pulmons, perquè li falta aire. Està atrapat i impotent. No podrà aguantar gaire. Passen segons, minuts. De sobte, una gran força l’ha empès amunt, el fa passar amb dificultat fregant per un lloc molt estret, sent com l’estiren i passa a un medi lluminós i diàfan. Espantat, es posa a plorar. Una infermera diu unes paraules inintel·ligibles i el dóna a la seva mare per a què senti l’escalfor del seu pit. Algú talla el tub que l’unia a la nau.
PSEUDÒNIM: Dr. Àstrov