Quan vaig començar a créixer sabia que apareixeries a la meva vida i que ens estimaríem. Aquells dies de sol ja havien torrat el meu cos i encès el meu cor i havia envermellit les teves galtes i manifestat la teva timidesa. El nostre amor fou breu però les nostres carícies intenses, empeses per la brisa del zèfir.
Una mà, però, et va arrencar del meu costat i se’t va emportar sense saber que això et matava a tu i m’embogia a mi. I ara, ai las, el camperol s’ apropa amb la seva falç que em segarà i conduirà a la mort on tu i jo ens reunirem i palesarem que l’amor és més fort que la mort.
PSEUDÒNIM: Carles