Avui és un dia com un altre, em costa llevar-me, però enllesteixo aviat la mandra sota una dutxa reconfortant. Camí a la feina, i veient un dia tant preciós, em sento plena de vida. En el tren hi ha molts viatgers, silenciosos, endormiscats, és el millor moment per a pensar en un mateix, somiar, llegir…. Imagino que la majoria van a la feina, a l´empresa, que és com un ésser que engull els seus treballadors cada dia com si fosssin les peces que fan bategar el seu cor per a que segueixi viu. Així mateix, estic formant part d´aquest engranatge, a la oficina, entre els meus companys, compartint l´espai, quan em sobta una mà que es recolza a la meva espatlla, és la meva companya de feina i membre del comité, els seus ulls llagrimosos m´ho diuen tot en un moment,….. aquest cop m´han triat a mí.
PSEUDÒNIM: Ocell Blau