Recordo bé que a aquell barri tot semblava ombrívol…Els seus carrers despreníen olor a miseria i soledat… En canvi, la vida sorgía per tot arreu, fins i tot del lloc menys insospitat…D’un local molt antic que ara s’havia transformat en un bonic Bar. D’una petita Pizzeria a on servíen porcions de pizza sense parar, al ritme de la música… Pintors veníen les seves obres d’art amb carinyo, com pastissets acabats de sortir del forn… Vaig pensar en tornar a casa pero alguna cosa em va dir que et trobaria allà… I així va ser. T’agradava barrejar-te amb lo més baix, i ‘imaginar’ que la teva vida no era tan dolenta… Em vas dir: -“No tornis a marxar… em sents…!? Queda’t amb mi… per sempre…!” – “’Per Sempre’ és molt de temps…” – Vaig respondre. –“Però t’estimaré fins l’últim dia que pugui recordar-te…” – Tu vas dir: -“Llavors recorda’m per tota l’Eternitat…” – Y així va ser.
PSEUDÒNIM: Madeva