-Cinquanta-quatre en tens, tu? Aquesta, seixanta, oi Vicky?
I assenyala la dona de mirada absent i nineta esquerra hiperdilatada que seu a la butaca. Les altres cinc persones, amb qui comparteix sala prequiròfan, s’han abrigat amb una manteta. Ella, en canvi, llueix els braços molsuts que surten de la camisola amb què l’han abillat. De tant en tant, remou el peu dins el peüc verd, però no diu res. El seu acompanyant no s’ha tret ni el barret ni l’anorac i, de mica en mica, desgrana la seva vida a l’acompanyant de l’àvia de vuitanta-quatre anys a qui avui, també, extirparan les cataractes.
-Estem els dos sols, oi Vicky? Els meus fills no volen venir a veure’ns i els d’ella, tampoc.
La Vicky continua ull presa fins que el portalliteres ve a buscar-la. Capcot, l’home surt per la porta batent, jugant amb el barret entre les mans.
PSEUDÒNIM: Leila