El moment havia arribat. Ja no ens podíem fer enrere. Durs anys d’entrenament fent dianes i ara ens tocava demostrar-ho.
Els crits de guerra ressonaven dins nostre. Una gran batalla ens envoltava. Em vaig afilar la punta i em vaig palpar les plomes. Roges eren, símbol de capità. Jo lluïa fusta de roure i punta de plata. A grans velocitats havia arribat al llarg de la meva vida.
Un sol viatge sense tornada teníem que afrontar sota aquella boira densa i aquell temps plujós i possiblement era la darrera batalla, la darrera oportunitat per eliminar-los, però gens fàcil era. La nostra feina ha sigut molt important en aquest tipus de batalles.
Finalment vam sortir disparades cap a algun lloc, sense saber quin. Vaig veure que unes queien, d’altres arribaven a tocar un objectiu i el ferien, però d’altres, com jo, vam poder veure el final d’aquella gran batalla i poder celebrar-lo.
Pseudònim: ATHLÈTIC