Memòries d’una fulla

Hola, em dic Mathew, soc una fulla d’una figuera. Des de molt petit la meva mare em va dir que quan em fes gran tindria que abandonar l’arbre i anar volant amb el vent i anar a parar a un terreny fèrtil i on plogués amb regularitat per poder formar una altre figuera i poder tenir unes fulles molt maques i fortes.

Van passar molts anys i aquest moment va arribar i la fulla estava molt emocionada perquè el moment del que tant li havien parlat estava a punt d’arribar. Aquella mateixa nit la fulla va caure i el vent la va arrossegar fins a un lloc que era tal i com la mare li deia de petit. Quan estava a punt d’arribar una oreneta va xocar amb ella i les dos van caure a terra. Quan va obrir els ulls estava a un lloc molt bonic, amb cascades i molts arbres. Va tenir molts fills i fins i tot unes figues.

 

Pseudònim: Fulla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *