Hi havia una vegada un au molt bonic, era de molts colors. Era molt orgullosa, però alhora una mica despistada. I així fos que un dia, es va perdre en un bosc molt espès. No va trobar una sortida i va tenir que sobreviure molt temps anant de lloc en lloc bebent dels rius. Un dia, es va trovar un riu molt extrany i com estava deshidratat va beure. El pobre ocell no savia que era el riu “Lete” (el riu que si ho toques la memoria se’t borra) i després de beure la seva aigua se’n va oblidar de tot. Vagant sense direcció va trobar un bosc on hi havia animals. Però no recordava la seva identitat, llavors li va preguntar a un ratolí:
-Ei! petit animalot, no me’n recordó quin animal sóc, qué podríes dir-me que et semblo?
-No se ben bé que ets, però tens bec i plomes, deus ser un au.
-Tens dues potes i ets de molts colors, mai havia vist un animal com tú, noi!-va dir un vell esquirol que s’havia acostat sigilosament.
El nostre protagonista se’n va anar desconsolat, pensant que mai sabría la seva identitat. Però al cap d’uns dies, va veure un animal amb bec, dues potes, tenia plomes i era de molts colors. Era molt semblant a ell. Llavors instintivament les plomes qué tenia darrera en la seva cua es van elevar i van descriure un semicercle de colors molt bonics. Llavors li va tornar la memoria i amb ella va recuperar la seva identitat, era un miracle de Déu. Era un paó.
Tres anys després es va casar amb aquella famella de paó i va tenir tres fills, un d’ells el va anomenar “Lete”.
Pseudònim: Clarck el Anonimus