Seguir recte o tombar a l’esquerra? Tombar a l’esquerra. Li feia gràcia pensar que en deixar enrere l’enforcall una altra imatge seva hauria decidit seguir recte, potser a un altre pla no perceptible. Això ho feia a cada cruïlla, nus, desviació o cantonada i després de 15 minuts dibuixava tot un entramat de trajectòries de diferents colors definides en plans que sempre el tenien a ell i les seves decisions de variable i que, superposades, creaven allò que ell anomenava el “Metro del Jo”
A la línia 3 mirava aparadors, a la 7 era a un cafè, a la 13 és perdia dins els ulls d’una estranya. Ell, però, sempre viatjava a la 1, la sensible; mentre es preguntava si d’altres vagons no serien millors. Era aleshores quan tornava al joc de les notes mentals. Nota mental: “Comprar màquina de diapositives. Res millor per canviar de pla.”
El formigot