Soy como quieren que sea
entre el aire y la tormenta
a veces un sol calmado
otras un día nublado
Voy cruzando mil caminos
sin un rumbo ni un destino
algunas veces yo mojo
otras me quedo en secano
Pero vivo siempre libre
y mi destino es la mar
pues soy aquel marinero
que a todas las quiere amar.
Pseudònim: El poeta triste
Fue la abeja traicionera
a clavarle el aguijón
y él que estaba en su faena
se pegó un buen revolcón
————————–
Se estaba pegando un buen lote
con la parienta de al lado
y el perro protagonista
se los miraba enfadado
————————————-
La decisión importante
siempre se toma al final
y siempre es la que parece
que a uno le hace más mal.
Pseudònim: El poeta triste
Paso a paso sin ruido,
con el cuchillo en la mano,
la lujuria brilla en sus ojos,
el temblor entre sus manos,
ha entrado en el cuarto oscuro
y ya levanta la mano,
el cuchillo sube y baja,
no hay descanso para nada.
Una luz que se enciende,
una mujer que aparece,
pero maridito mío
otra vez con el jamón.
Pseudònim: El poeta triste
Les fulles dels arbres bressolades per l’oreig son aleteig suau de papallones cercant repòs. Hi ha flors vinclades pel pes de la bellesa que miren a terra esculpint un perdó. El silenci ho aclapara tot quan el vent calla.
Només una música monòtona i constant trenca la mudesa de l’entorn. És el riu d’aigües nítides. És una aigua que acaricia el silenci quan tot és callat.
En el camí hi ha una verdor incerta, s’escampen grapats d’herbes molt llargues i suaus en un sòl fèrtil i ric. Són cabells de fades que dormen sota terra? Son les seves cabelleres verdes bufegades pel vent? Potser descansen de dia per vetllar de nit les criatures del bosc.
Això és un secret de la mare Terra.
Pseudònim: Mar Àrtic
Demà farà ja un mes (no entraré a valorar ara amb quin retard) des que, qui mana, ens manés quedar-nos a casa. Ja hem assumit la necessitat, la obligació i inclús les conseqüències de tot plegat; ja hem aprés a estar en silenci, a organitzar-nos una nova manera de viure tancadets a casa, a guardar-nos les ganes de sortir i exercir amb llibertat la nostra llibertat individual, aquella que va aparellada a l’innat lliure albir de l’ésser humà, a parar atenció a coses tan senzilles com ara, els propis pensaments; a comunicar-nos per escrit amb unes quantes paraules més del que fins ara fèiem, fent servir més del compte quatre figuretes – en diuen emoticons- per transmetre el nostre estat d’ànim i inclús els nostres sentiments, en comptes de despenjar el telèfon i fer-ho de viva veu; a establir vídeo conferències pal·liant en certa manera just el que acabo de dir, etc. etc. etc. Amb la nostra actitud i l’ajut dels nostres preuats sanitaris, et guanyarem la partida Covid-19, T’ho ben asseguro!!!
Pseudònim: Can Carxofa
Amb la teva quarantena hem descobert ple de pols aquell llibre que, ja oblidat, rescatem de la balda perquè, generós i sense rancúnia, ens ajudi a distreure’ns un cop més ocupant el temps que estava destinat a llegir un de nou, que no vam estar a temps de retirar de la biblioteca; a racionalitzar la nevera i el rebost tot calculant quantitats i qualitats nutricionals, per no haver de sortir al carrer esquivant el risc; a escoltar aquella música que tant ens agrada, sense parar-nos massa a pensar quantes vegades ja l’hem sentit els últims dies; a retirar-nos al llit sense estar cansats, cercant pensaments agradables que ens deixin suaument als braços de la son, i a despertar-nos enmig d’un silenci urbà gens usual perquè al pis de dalt, del costat, els veïns ho estan fent també d’una manera fora del que és normal. Ves per on, Covid-19, també hem descobert els nostres sanitaris…
Pseudònim: Villanieves
Un tropiezo cuesta poco
si se empieza a discutir
y que muy pronto se olvida
si no hay nada que sentir
más ten cuidado mi amigo
si es el choque del amor
es tropiezo que si duele
y que te invita a morir.
Pseudònim: El poeta triste
Uns jardiners tenien l´encàrrec de cuidar d´un jardí que estava molt mal cuidat.
Totes les plantes estàven mig mortes i tothom pensava que era molt difícil que
aquest jardí tornés a ser el millor jardí de la ciutat, galardó que havía obtingut fa
dos anys .No obstant els jardiners lluitavan i s´esforçaven diariament tot el que
ells podien, treballaven les 24 hores del día per arreglar aquest jardí. Hi havia
encarregats per treballar les hores que hi havia sol i els altres quan era de nit.
Per l´altre banda les plantes s´esforçaven tot el que podien en menjar i créixer.
Quan no tenien gana menjaven igualment perquè veien tot l´esforç dels jardiners, elles també volien lluïtar.
Tots eran uns herois: els jardiners ajudaven a plantes i les plantes en crèixer
donaven goig als jardiners.
Tenim un exércit de magnífics jardiners en els nostres metges i en aquest moment, moltes plantes i flors que necessiten d´ells per sortir endavant (els malalts).
I que surti avïat el sol…
Pseudònim: The fisherman
Distrec la vista de la pantalla del ordinador. Els barrots que protegeixen la finestra, encara entreoberta, de la planta baixa del meu apartament, són la metàfora perfecte d’aquest etern diumenge 15 de març. El rastre d’un sol que s’amaga tenyeix de rosa pastís un blau cel, elèctric i imponent. Avui hem tingut un dia clar i radiant, cap núvol monsieur. La combinació d’ambdós colors em duu a Tarragona; allà repenjat a la barana del balcó del Mediterrani contemplant, com un badoc, la mateixa mélanger de colors que banyava la punta del miracle. Sota el cel salmó, l’ombra imponent i fosca del Puy de Tourretes dibuixa la frontera entre cels de mar i cels de muntanya. Aquests darrers són una altre història, eh pare? Quina joia tenir-los tant a l’abast. Una fressa dilueix els meus pensaments. No, aquest cop no són les veus. És la veïna que surt al terrat. Són les vuit.
Pseudònim: Chermiti 23
-Bon dia, podria parlar amb en Covid-19 si us plau?
-Bon dia, ara el Sr. Coronavirus es troba molt enfeinat, dispensi’m un moment vaig a veure si el pot atendre.
-De part de qui?
-Sóc el Sr. Immunològic.
-Sr. Immunològic li passo al Sr. Coronavirus.
-Sr. Immunològic, quin plaer poder parlar amb vostè, com va tot?
-Vostè sempre tan sarcàstic com sempre. Doncs fotut, la veritat es que m’està donant molta canya!. Miri jo trucava per saber si em pogués donar una treva. Només serien uns mesos.
-Quins pebrots que té, com em pot demanar això amb ho bé que m’està anant? No veu que estic amb ratxa. Apa espavili i busquis la vida!.
-Sr. Coronavirus, ara es cagarà li penso enviar tota l’artilleria, preparis!!!!!
Pseudònim: Lluna