En una habitació sense miralls, una nena ha omplert les parets de fotografies seves. Amb aquella camisa que té vol. Amb aquells texans que estan plens de pintura. Amb aquell somriure que es va escapar sense motiu concret. En aquell paissatge que crida estiu. En una habitació sense miralls, una nena ha pres la decisió de no deixar que un reflexe li digui que fa mala cara. Que no està preparada. Que no està a l’alçada. Que ha de mesurar el que menja. Que li falta color. En una habitació sense miralls, una nena ha oblidat què són les expectatives. En una habitació sense miralls, una dona.

Pseudònim: Ànima

Estic al tren i no puc evitar escoltar les converses dels passatgers que m’envolten. Al meu costat tinc a dos joves que no paren d’explicar acudits com si estiguessin al Club de la Comèdia. Arribem a la parada de La Floresta i just quan s’obren les portes, un d’ells li diu a l’altre:

– Què fa un pallasso quan s’equivoca escrivint?

En el moment en què el noi es disposa a resoldre l’acudit, els dos es baixen i es tanquen les portes. De sobte, m’envaeix un sentiment de soledat quan, a través del vidre que ens separa, els veig riure sense parar. <<Jo també vull riure amb ells!>>, penso. Mentre el tren comença a moure’s, fixo la meva mirada en aquells joves que s’esfumen privant-me de la resposta. Mai la sabré.

Pseudònim: Bay-o

Al país de les neus vivien els temibles Tuniqs i els diminuts inuits. Un dia dos famolencs gegants van perseguir un inuit i aquest els va dir: la meva carn sadollaria només a un de vosaltres, quin de vosaltres és el més fort? Els tuniqs es van enredar en una lluita sense temps ni descans per a comprovar quin era el més fort. Van copejar la terra obrint solcs, buidant glacials i així, van sorgir els rius i es van elevar muntanyes. La lluita va ser fratricida i mortal, al costat d’ells, la terra es va cobrir d’un mantell verd i l’aigua fresca va inundar el mar i els llacs. El petit inuit veient la feblesa dels contrincants, va aprofitar l’ocasió per a llançar unes petites fletxes al fràgil cor. Des de llavors l’esquimal, quan surt a caçar, porta una fletxa diminuta, però valuosíssima.

Pseudònim: Rimkieta

-Mama, puc sortir divendres a la nit? Segur que em diràs que no perquè mai em deixes fer res.- va dir mentre es tancava a l’habitació.
-Pau estàs estudiant?-vaig dir al meu fill, doncs sabia que estaria amb el mòbil.
Asseguda a la cuina, respiro fons. Estic tan cansada i penso allò que no puc dir en veu alta, que bé estaria si no hagués tingut fills.
De fons el so de l’alarma del mòbil. En els segons de somni-vigilia, veig el xoc, l’ambulància, l’hospital, el cementiri. En torno a ser conscient, ja no hi són, estic sola, sense fills….
Mentre una llàgrima em cau per la galta em dic : -compte amb el que desitges, compte.

Pseudònim: Ginesta Blancafort

L’oportunitat per al seguiment es va presentar quan menys s’ho esperava. Es va passar les mans pel rostre i es va asserenar. Havia d’actuar amb rapidesa i prudència. En aquest fràgil equilibri radicava l’èxit de la missió. Va pensar en les pel·lícules clàssiques i va iniciar la persecució del seu objectiu. Ni massa lluny, per no perdre’l de vista, ni massa a prop, no fos cas que es delatés. Hi va dedicar tot el dia i va valorar riscos i recompenses inherents a la seva acció.

Per fi, va decidir que havia arribat el moment d’actuar. Es va deixar d’ardits, va sorgir de les ombres i va córrer a atrapar-lo. Tanmateix, en el darrer moment, quan va allargar la mà per engrapar-lo, un calfred el va recórrer l’espinada i es va fer enrere. Un cop més, la por l’havia impedit atrapar un somni.

Pseudònim: Criònic

La dona escaquista és una rara avis que envia un avís: aneu amb compte perquè vinc a explicar-vos un conte; de l’hegemonia mental en faré un trencadís fractal i amb el tornavís de la paraula cargolaré la faula de la dona que dóna, per si sedimenta l’exemple de la bona vestimenta. Que som el que fem, i el que no.

Pseudònim: Porc