Volaba pel damunt de la ciutat. Feia cinc anys ningú el veia passar, però ara els fora de llei podien observar com “el francotirador” apuntava  al seu front i deixava sortir el projectil per anar a incrustarse entre els ulls.

Els refugiats de Siria arribaven de mil en mil a la ciutat. Les mafies s’aprofitaven d’a questes persones sense sostre i l’única autoritat en la ciutat sóc jo. Amb la meva speeder volo com un cavaller que va a salvar als necessitats.

Pseudònim: Rodrigo Díaz de Vivar

Eren les nou del matí. Faltaven cinc minuts perquè comencès la final de la lliga de bàsket,en el qual l’equip viaró i jugava.Ens hi jugavem el campionat  en un sol partit . No podiem fer cap error! L’entrenador em va dir que els dos primers quarts estaria a la banqueta.Durant aquesta mitja hora estava molt nerviós.Quan l’entrenador  em vadir que un company i jo entrèssim tots dos ja estavem psicologiacament preparats.El tercer quart ens va ordenar que anèssim a la contra i que estiguèssim a la defensiva.Fins que al començar el 4 quart varem anar al contra atac fins que els ultims cinc segons vaig fer un triple i varem remuntar. Erem els campions!! Aquells cinc segons van ser com si no notés rès

pseudònim:JPraPeñ

En Pau com  cada dimarts tenia que anar al lavabo a pendre el medicament. Pero aquell dimarts va ser diferent. Al arribar a clase, no hi trobà a ningú. Desesperat, corrents per tot el colegi com un boig, va trovar una nota en la taula del director.- Et podem veure-. I seguía escribint . -No ens veus ?- . En pau enbogit i, amb una cara com si estigues endemoniat, anar al lavabo, va agafar el medicament i es va adonar  que era un medicament de violadors. En aquell moment es va desmallar i no va tornar a despertar-se mai més.

Després del fred hivern, any rere any,  esperava amb la il·lusió  d’un infant, l’arribada dels meus veïns. Per l’abril, arribaven del Senegal, amb l’esperança de tornar al seu cau, al seu niu.  Aquest any però, només trobaren pols, pedra derruïda, i unes gegantines màquines  en lloc de la seva casa acollidora…On aniràs ara estimada oreneta? On és la vila amb el teu niu fet de fang? Per què la modernitat i el progrés  s’emporta el caliu etern de la teva llar? Jo et faré un niu perquè a casa meva sempre tindràs el teu refugi.

Pseudònim:  Àngel Genís

Vaig sortir de la botiga amb el meu cuadre sota el braç, vaig trigar mitja hora en tornar a casa i vaig colgar el meu cuadre a l’entrada de la casa, era d’un rei q va gobernar Inglaterra fa uns centenars d’anys i quedaba espectacular. A mitganit em va despertar un soroll procedent de la cuina i quan vaig anar vaig veure al home del meu cuadre, em va dir venen a per tú y va desaparèixer , no vaig dormir en tota la nit. Dos setmanes després va sortir assasinat a la seva casa amb un cuadre q tenía un dibux de la mort. Nunca es va resoldre el cas, l’única pista era un cuadre d’un rei d’Englaterra amb un cartell q deia “et vaig avisar i no em vas fer cas, per això estas mort”.

Porky

Podia sentir la vida que hi havia al mar i respirar la barreja de la sal marina i la sorra torrada durant tants dies a les platges de tot la costa nord. Vaig veure com el cim de la onada s´ estava apropant, vaig pujar sobre la taula que havia fabricat amb el meu pare i per fi ja estava surfejant la onada més bonica que hi havia fet mai. La sensació de volar sobre la aigua i sentir tot el teu cor com si formessis part de l´oceà i ser lliure del tot. Per una vegada a la meva curta vida era jo, i deixava enrere el personatge que tenia sobre mi.

Walter Palmeras

Era de nit, anava cap a casa pensant en tot el que m´havia explicat el meu amic. No em vaig adonar que algú m´estava seguint. Al girar pel carrer Valldoreix un soroll em va espantar, però només era un pobre gat que buscava alguna cosa per menjar en les escombraries. Capficat un altre cop en els meus pensaments vaig continuar camí cap a casa. Anava avançant pels carrers solitaris sense adonar-me de la figura que anava darrera meu. De sobte em vaig girar i vaig veure com algú venia cap a mi ràpidament. Em vaig quedar petrificat quan hi vaig veure la meva ombra saltant sobre mi tota enfurismada. 

Pseudònim: Troncho

En Joan era robust tenia els cabells daurats i el ulls verds. Ja feia un any que en Joan treballava a les mines del poble per mantenir la família.

-Joan- va dir la Tanith (la dona d’en Joan)  –el menjar és a la teva bossa.

-Moltes gràcies, vaig a treballar- va donar un petó a la seva dona i va marxar cap a la mina.

En Tesseract  (el company d’en Joan) i en Joan van agafar l’ascensor i van baixar al pis menys nou. Quan ja portaven cinc hores treballant en Joan va veure como la biga de darrere d’en Tesseract es trencava. Una pedra en va caure al costat d’en Tesseract i ell i en Joan van sortir corren cap a la sortida. Un altre pedra va caure al peu d’en Tesseract, En Joan li va treure ràpid però les pedres ja estaven molt a prop. Van començar a córrer un altre vegada. Tesseract ja estava a dins l’ascensor quan una paret de roques va tancar la entrada esclafant en Joan. En Joan li havia salvat.

FI

Pseudònim: Antonio_Machado_sobrevalorado_Aitor Tilla

Ahir just quan vaig acabar de pagar tot el menjar que vaig comprar pel dinar familiar que teníem, darrera meu hi havia una senyora d’edat avançada a qui vaig ajudar a ficar tot el que ella comprava a la cinta per pagar-ho, quan de sobte algú per darrera em va empentar ; al girar-me vaig veure que tot el que vaig comprar havia desaparegut i vaig sortir més ràpid que un llamp a fora per intentar enxampar algú amb el que jo havia comprat.

Al tornar a entrar al supermercat desprès de no haver vist res, la senyora gran a qui jo havia ajudat feia uns instants havia desaparegut; va ser doncs quan em vaig adonar  de que estaven conxorxats.

Pseudònim: John Rahm

Havia acabat la seva jornada laboral sense estar-ne satisfet. Se li havia escapat un bon client, un dels millors de tota la seva carrera: Leo Baptistao . Segurament no havia tingut prou arguments per convenci´l, perquè els seus pensaments estaven a un altre lloc: al paradís. Va agafar el cotxe cap a casa encara molt deprimit, i amb un impuls molt enèrgic ple de ràbia va accelerar massa i va tindre un greu accident.

Finalment, ja al Paradís celestial va trobar la part positiva de l’accident: que ja no hauria d´angoixar-se més per aquell treball que li havia robat la vida, però que l´havia guiat fins al seu somni…

                                                                                                                                                                                                                                       PSEUDÒNIM: SGOTOR21