El tren surt atapeït de Catalunya. La pressió dels uns sobre els altres permet un equilibri inestable. Algú baixa a Provença, abans que es reompli l’espai, ocupo el lloc. Amb la vergonya de qui ha donat algun cop de colze per poder seure, miro a terra. No vull veure qui ho mereix més que jo, ni sentir la veu de la meva mare dient que he de cedir el lloc. Em fan mal els peus en les sabates de buscar feina. Sarrià. Algú davant meu amb auriculars i caputxa posada, enganxa un serrell llarg a la finestra. Fa sorolls amb el nas i s’eixuga amb la màniga negra. Baixador. Joventut indefinida. Perd llàgrimes. La Floresta distreu els pensaments obssessius dels qui seiem prop del noi que plora. Valldoreix. Baixo. El seu lloc és buit. A prop, algú somriu.
Lucy