NINGUNA RAÓ A LA INJUSTICÍA

Era una tarda plujosa. El Miquelet, amb el cap cot, caminava saltant de toll en toll, esquitxant tot objecte que estigues a prop. Quan arribà a casa, en un obrir i tancar els ulls, la seva mare ja estava curant-li les ferides, que sense pietat li havien deixat els seus companys de l’escola. El Miquelet volia fer justícia a aquells que no el deixaven viure, però la seva mare no volia que ho fes per evitar mes enfrontaments. El Miquelet ja estava cansat d’aquella situació, i per això va voler enfrontar-se als pocavergonyes al dia següent. A la nit no va poder dormir. Al arribar a la escola, va anar directament al noi responsable de la gran injustícia. Quan arribà davant d’ell,  va treure totes les emocions en forma de paraules, i aquesta vegada no va haver pietat per el dolent.

Pseudònim: Sobre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *