No puc seguir fugint de les coses que preferiria no saber. N’he vistes massa, de coses; he sentit massa crits, he tocat massa sang. Ara m’agradaria arribar a un lloc on tot s’esvaís, així ja no hauria de carregar amb aquest pes. El soroll de les bombes encara ressona en les meves orelles i m’amago cada vegada que em sembla veure l’ombra d’un avió. No puc parlar, la meva mudesa no em permet, expressar tot això que sento. Voldria poder parlar per fer desaparèixer les paraules guerra, mort, enemic, por … Si pogués escriure, ho diria tot en un llibre, si sabés tocar el piano, descriuria tot això amb música, però tampoc puc. El meu silenci és el so del terror.
Pseudònim: Sekiro Solaire