En bici per Sant Cugat (fets reals)

En bici cap a casa. Carrer 30. Tranquil. El comptaquilòmetres marca 22 km/h. Lleugera pujada. Un cotxe s’acosta de lluny a uns 50 km/h. Mantinc la posició. Objectiu, carril bici = salvació a 200 m. Tinc el cotxe a sobre. Redueix i frena. Està a menys de 2 m. Espera que m’aparti. Segueixo amb la meva posició pel centre esquerra. A la dreta tinc una filera de cotxes aparcats. 100 m per arribar a la cruïlla i carril bici. S’està posant nerviós. M’ensenya el morro que posa a l’alçada de la meva roda de darrera. Es sorprèn molt que no m’aparti. CLÀXON! 50 m pel carril bici i continuo amb els bons “hàbits ciclistes”. Baixa la finestra i crida: APÁRTATE CABRÓN! Carril bici. Respiro fons. Sona l’Al·leluia. El cotxe alliberat, accelera sorollosament i desapareix a una velocitat més que il·legal. Relax. Baixo pulsacions. Salvat. Demà tornem-hi.

Pseudònim: Jennifer Beals

One thought on “En bici per Sant Cugat (fets reals)

  1. “APÁRTATE CABRÓN!”? Els mals conductors són castellano-parlants? O és que mola més insultar en Castellà (i ho diu així com amb accent d’Olot)?

Respon a Joaquim Palacio Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *