Caus avall, avall i més avall, i segueixes caient, sembla que no puguis deixar de caure mai; com si fos un pou infinit, un pou etern. De cop, obres els ulls: és tot fosc, no veus res, fas mitja volta, en busca d’alguna pista que t’indiqui on et trobes, i és aleshores quan molt, molt a la llunyania veus una llum, una llum que parpelleja cada cinc segons, intentes acostar-t’hi, i per molts esforços que facis no hi arribés, sembla que no hagis avançat ni un centímetre. El que ha passat és que has seguit caient avall però més a poc a poc.
I finalment obres el paracaigudes, i deixes de caure avall, t’atures, i mires al teu voltant, i te n’adones que has perdut els anys corrent i anant de pressa, en busca d’un somni inviable, sense parar-te a valorar el que tenies al teu costat.
Pseudònim: Dobby