– Ja els veig! —crido mentre baixo de les roques
El color torrat de la sorra està pigat de vermell per les armilles dels voluntaris, i el blau infinit de l’aigua, es trenca per la pastera que ja arriba.
A la sorra els espera una flassada, aigua i un somriure. Ja veiem els palmells blancs saludant, ja sentim crits d’alegria o potser de por, gana i fred, i nosaltres, nerviosos, responem també cridant i saludant. El coratge d’aquesta gent que arriba és immesurable com el mar, i nosaltres hi som, testimonis finals de la seva aventura, sabedors de que no tots ho hauran aconseguit.
I demà hi tornarem, i passat demà i l’altre…No importa a qui no importi.
Pseudònim: Anikuni