Era un de tants partits de futbol, i havien tornat a discutir. Perquè era impossible posar-se d’acord. Allò no era falta; el número 5 sempre fa teatre; els teus van a fer mal. Això sí que era un clàssic, i no el que acabaven de veure. Bueno, almenys era la seva costum. Prendre una cervesa, veure el partit, criticar l’equip rival i rabiar si tocava perdre. Marxar a casa ben emprenyat, o ben content per haver aconseguir l’èxit. I fins la propera.
A un li agradava l’esport. A l’altre, per contra, li agradava tocar els nassos a tothom, fou col·lega o rival. I per això, abans del partit, s’entenien, i després no podien aguantar la presència de l’altre. Reien, i discutien. Però aquell dia va acabar d’una altra manera. Sense saber com, van acabar agafats de la mà. I la ciutat, al voltant, es va transformar en un somni. I ells ja no van voler despertar.
Pseudònim: Noti