Un altre cos. Uns altres llavis. Uns altres ulls. No eres tu. Set del matí. Plors. M’n penedeixo. Perquè no eres tu. No ets tu. Ni tan sols sé per què ho faig. Ah, sí que ho sé! Per tapar el buit. Aquest buit que fa 35 anys que és així. Ple. Ningú em va ensenyar que cal deixar un foradet. Aquí. A prop del cor. Perquè poc a poc es vagi omplint. Però de bellesa. No de brutícia. La brutícia per no pensar. Pensar, pensar, pensar. Penso massa. Per què no et mors? Tampoc és la solució. Realment no penso això. Només va aparèixer. Però no vull que et moris. De veritat. No.
Ets. Eres tan inassolible. Les nits se’m van fer eternes l’última vegada. Però van deixar de ser-ho. Un dia, sense més ni més. Van deixar de ser-ho. I aquí m’n vaig adonar. Que jo sóc sense tu. Que existeixo sense tu. Que ningú m’ho va ensenyar, però que aquí estic jo per fer-ho. Per ensenyar-me. Aquest camí. Sense tu.
Pseudònim: Unicornio Azul