Semblaven quasi les sis de la tarde i jo era en mitg d’un bosc, sense poder orientarme be i sense poder recordar com havia arribat fins aquest.
La meva bici era al terre i notava un mal al cap que em possava nervios. Vaig veure la marca que la bici havia deixat en el fang, seguint la linea amb els ulls fins que s’acabava en una mena de tronc a mitxa alçada, aguantat entre dos arbres, supossant que aquest era el motiu per el que m’havia caigut de la bici i tot seguit m’havia donat el cop al cap. Al moment vaig recordar la causa per la que fugia a tota presa entre els arbres del bosc i en un obrir i tancar de ulls ja estava sobre la bici fugint a tota presa amb les taronges de la senyora Federica.
Pseudònim: Gat groc