Tenia una amiga que rebia homes al segon pis d’una cantonada de l’Eixample.
Un dia parlàvem d’aquelles experiències que jo imaginava transgressores i excitants, plenes d’històries que omplirien les meves futures novel·les de personatges prepotents, avis misògins, pobres desgraciats i estudiants de províncies amb fortes càrregues de solitud, de passats de misèries i presents vergonyants.
Ella m’ho va desmuntar amb una única frase:
—Nou de cada deu són amebes…
Pseudònim: Caràcter 141