El monstre

Estava avorrida, molt avorrida. Acostumava a deixar-me portar pel vent, fent divertides piruetes i voltes a l’aire, però en aquell precís instant no tenia res a fer. Còmodament instal·lada a la catifa, vaig tractar de recordar alguna de les aventures que m’havien passat temps enrere, com un cop en que una amiga meva fou empassada per un gos.

Però de sobte, es va encendre un llum, i les meves companyes i jo vam cridar esglaiades: la claror ens feia visibles a l’ull humà. El pànic es va estendre per tota l’estança i, llavors, es va sentir el soroll. El soroll de l’aspirador que, per a nosaltres, les brosses de pols, era l’enemic més temut, ja que podia xuclar-nos en un segon.

Per això, vaig tractar de fugir del monstre. No vaig tenir gaire sort, i vaig ser engolida.

Pseudònim: Duapa

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *