La memòria

Com cada any, li porto una rosa vermella de vellut, la que més li agrada, ella la mira, la remira, li don voltes i l’olora. És Sant Jordi.-balbuceja- Desprès m’agafa la ma i somriu. Jo l’acarono mentre li xiuxiuejo a l’orella que l’estimo. Com cada dia, li llegeixo un capítol del llibre, el seu llibre, ella el va escriure per burlar a l’oblit, escolta amb la mirada fixa a la vidriera, sembla perduda en el buit, potser resta allí on varem deixar l’últim capítol, esperant saber que li espera.

Pseudònim: Rosa

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *