Es una plaça, davant d’un majestuós monestir, amb uns arbres centenaris i una font extravagant. De vegades l’indret s’omple de parades de mercat, i s’instal·la un ambient de feria plena de colors, sorolls, i marcancials improbables barrejats. A l’hivern, hi vaig veure 3 governants molt respectables amb un seguici multitudinari i cosmopolita. Un dia, en plena primavera, s’hi va instal·lar una llibreria gegant i una nit, tota la gent es va vestir de blanc. Una mica més tard, a l’estiu, uns personatges negre i vermell molt estranys semblaven voler cremar tota la gent, que no tenia por i ballava amb ells. Bastant sovint, tots els habitants es congreguen als bars. Es senten crits de “GOOOAAL” i després surten als carrers amb petards i cançons. Així es el vostre poble, tot assolellat, festiu i tan bonic que ara, ja no em vull anar!
Pseudònim: La petite française