Em sento sola, de fet estic sola, molt sola. Vull estar sola, crec que tots necessitem estar sols en aquests moments. Em recolzo amb els colzes sobre els genolls, l’ambient és fred i m’aguanto el cap amb les mans.
Alguna cosa no va bé, o això em sembla. Sé que ho haig de treure, fa massa temps que ho porto dins meu i gairebé em poso a plorar. M’estiro els cabells i apreto amb les dents. Les mans em suen i els peus em tremolen. Ja m’havien avisat que aquestes coses t’acaben fent mal, molt de mal.
Se’m fan arrugues per tota la cara fins que deixo anar tota la ràbia. Gairebé crido i em veig reflectida en el mirall. Sembla que tot ha passat. Si, per fi tot ha passat.
Em frego, em cordo, tiro de la cadena i em rento les mans. Sóc un dona nova.
Pseudònim: ALBA DUARTET DERBLÀS