Trobar a la meva millor amiga connectada al xat aquell dissabte va ser una cosa que m’hagués agradat estalviar-me. Vam pensar que seria una bona idea que ella vingués a casa meva, ja que els pares no vindrien fins a l’hora de sopar. Avorrides, vam decidir fer espaguetis. Ninguna de les dues en sabia gaire, de les quantitats, i vam fer de més. Entusiasmades, no ens vam adonar que els meus pares estaven arribant. Vam sentir la clau ficar-se a dins del pany, i llavors ens vam atabalar molt i vam començar a córrer cap a la cuina amb els plats. El problema va ser que, a mig camí, vaig relliscar i vaig tirar els meus espaguetis pertot arreu. Els pares van entrar i es van trobar les parets amb un estampat d’espaguetis, igual que els cabells de la meva amiga. Em van castigar molt, i mai més he pogut menjar espaguetis!
HERMIONE GRANGER